Aquest projecte va ser exposat a l’exposició Sense Títol de la Universitat de Barcelona el Juliol del 2019. Projecte seleccionat per PATRIM’19.
Títol: La Bisección de Saigón Any : 2019. Durada : 10 min . Gènere : Assaig fílmic d'apropiació. Suport : Vídeo digital (mp4). Dimensions finals : 1920 × 1080px. Forma de presentació : Projecció + emissió sonora, llibre + estoreta.
La imatge d’un riu
A partir de la trobada d’una fotografia per Internet de la Ciutat Ho Chi Minh (anteriorment Saigon) titulada «The Bisection of Saigon» (Josep Westrupp 2016), reflexiono sobre el concepte de «bisecció» com allò que divideix en dues meitats. Casualment Vietnam ha estat sotmesa a aquesta partició no sols geogràficament sinó en el desenvolupament de la seva pròpia identitat a causa del colonialisme d’Occident. Parlar de «bisecció» és parlar d’una política neoliberal que passa de llarg sobre l’ètica de la trobada amb l’altre. Però la ciutat partida no sols està a Vietnam, sinó que és una ciutat pròpia, on l’experiència identitària es converteix en un tour pactat entre el que som i el que pretenem ser. A partir d’elements de marxandatge i souvenirs que la web em proposa, parlo de la falta d’una ciutat comuna com a ciutat oberta, de la violència de les definicions, i de la història de Vietnam com a exemple revolucionari.
Formalització
El que propòs és un assaig audiovisual que em permet establir una relació directa amb el material que, a través d’una veu en off, parla sobre les imatges que es veuen des d’un punt de vista especulatiu.
El material visual és el context d’una web, concretament un circuit de comercialització de treballs artístics. Aquest espai m’ofereix diverses característiques d’accés i manipulació de la imatge com per exemple la possibilitat de seleccionar un enquadrament en diferents imatges de suports. Això permet demostrar l’acció de la manipulació, distorsió o decisió sobre el document.
D’altra banda, amb aquest material aparentment neutral, el guió que narra des del present surt de la descripció formal per a parlar del passat de la ciutat i de la història de Vietnam amb la finalitat que l’espectador trobi nous vincles amb el que veu. D’aquesta forma el document esdevé una espècie de palimpsest, on es descobreixen les capes de la història de la mateixa fotografia.
El muntatge es basa en un «recorregut» per la mateixa pàgina que ens permet accedir a un contingut no visible a simple vista. D’aquesta manera les imatges són susceptibles de representar relacions de significats entorn a la narració. Això permet entrar en diàleg amb les eines de venda, exposició i distribució de materials artístics en l’era de la globalització i el mercat lliure.
